Pervingut al darrer grau de l’abaixament, digne del més gran menyspreu.

Un home abjecte. Una ànima abjecta. Acció abjecta. Llenguatge abjecte.

1 . Com cremat o abrusat.

Terres seques i adustes.

2. De geni eixut, aspre.

És persona de poques paraules, molt adusta.

1. Temps que transcorre des de trenc d’alba fins a la sortida del sol.

2 1. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent a noies, a la matinada i àdhuc a la nit.

2 2. -albada general- Passeig de colles fent música pels carrers.

2 3. -mitja albada- Esquellotada.

3. Alba.

1. Aire que s’escapa dels pulmons en una expiració.

2 1. Bufada d’aire breu i de poca intensitat. Una alenada d’aire fred i humit. Una alenada de frescor.

2 2. Alenada d’aire que porta una olor que es percep d’un sol cop. Passant per davant de la floristeria, m’ha vingut una alenada de gessamí.

1. Resina fòssil de diverses coníferes, amorfa, groguenca, translúcida, electritzable per fricció, d’olor característica, bona de treballar, emprada en joieria i bijuteria.

2. ambre gris. Concreció intestinal del catxalot, la qual, després d’haver surat molt de temps en la mar, forma blocs cristal·lins, grisos i porosos a les platges, i és emprada en perfumeria.

D’amic, amistós.

Melodia, amb la veu acompanyament, per a ésser cantada per una veu o més veus solistes en òperes, en oratoris, etc.

1. Juntura dels ossos dels dits de les mans i dels peus.

2. Peça articulada constitutiva de les potes i de les antenes dels artròpodes.

Prostituta.

Barana de poca alçaria formada per balustres.

1 1. Ànsia, angúnia, inquietud.

Donar-se basca, passar basca per alguna cosa.

Estigueu tranquils i no tingueu basca de res.

1 2. Nàusees.

Tenir Basques.

2 1. Esvaniment, desmai.

Ha tingut una basca i encara no ha retornat.

2 2. Basca de la mort. Agonia.

1. Feliç.

En aquella casa, s’hi trobava benaurat com en un paradís. O benaurats mortals, quina sort la vostra! Dies benaurats. Edat benaurada. Solitud benaurada.

2. Benaventurat.

De molta fibra. Una fusta brinosa fa de mal treballar.

1. Bolic de fil debanat.

2. Conjunt de fulles apinyades com una bola, com el que presenten la col i altres hortalisses.

3. Embolic. No et facis tants cabdells!

Cetona terpènica de formula empírica C10H16O1 sòlida, blanca, volàtil, d’olor característica, extreta del camforer, emprada com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics, especialment cel·luloide, de laques i vernissos, d’explosius i productes per a pirotècnia, etc.

1. Crepuscle vespertí, part de la tarda quan el sol ja s'ha post. Al capvespre.

2. Tarda.

1 1. Nau gran dels segles XV i XVI.

1 2. Nau vella.

1 3. Vehicle vell i atrotinat.

1 4. Andròmina.

1 5. Aquell no se sap treure la feina de les mans: és una carraca.

Aquell que no pot caminar mica de pressa: és una carraca.

2. Mecanisme inclòs en un tornavís, en una clau d’enroscar i en d’altres eines, que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de col·locar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cer sentit.

Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora externa de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., originàriament a cops de martell.

Alcaloide de l’opi, narcòtic, analgèsic, antitussigen.

Sensació anàloga a la que produeix una cremada.

Sentir una coïssor a l’estómac.

1 1. Violació greu de la llei moral, que en dret constitueix una infracció punible de caràcter greu. Cometre un crim.

1 2. crim de lesa majestat. Crim comès contra el sobirà de l’Estat.

1 3. crim d’alta traïció. Crim contra la seguretat de l’Estat.

1 4. crim de guerra Infracció greu contra el dret de guerra comesa durant un conflicte armat de caràcter internacional.

1 5. crim passional. Crim causat per la passió amorosa.

1 6. Fet de cometre crims. Viure del crim.

2. Falliment o tort greu. És un crim d’ajudar aquesta gent.

1 1. Passió que hom posa en una reacció.

Córrer amb deler en la persecució del seu enemic.

Estimar amb deler algú.

Volia enfortir-se, i amb quin deler menjava!

1 2. Els gossos clapien flairant els rastres amb deler.

2 1. Anhel.

No em porta altre deler que el de fer-te feliç.

2 2. Objecte d’aquest desig.

Ella era tot el meu deler.

dinyar-la. Morir.

Un objecte de metall o de vidre, sonar en rebre un xoc.

El botiguer feia dringar la moneda amb força contra el marbre per saber si era bona.

1. Ressec, d’una gran eixutesa.

2. Mancat d’amenitat adust.

1. Pujada, costa, molt inclinada.

2. part més forta d’una pujada.

3. Vessant de muntanya.

1 1. Fer un esclafit o esclafits.

Esclafir les xurriaques. Esclafir el tro.

1 2. esclafir a riure (o a plorar, etc.).

Posar-se a riure, a plorar, etc., sobtadament i d’una manera sorollosa.

2 1. Fer que (alguna cosa) faci un esclafit.

El noi, furiós, esclafí el fuet a terra.

2 2. Iniciar sobtadament i d’una manera sorollosa (la manifestació d’una emoció).

Esclafir el riure. Esclafir el plor. Esclafir una rialla.

2 3. Esclafir en plors. Esclafir en llàgrimes. Esclafir en una rialla. Esclafir en sanglots.

1. Colpir d’espant.

2. Ésser colpit d’espant.

A l’espetec del llamp, tots s’esfereïren i corregueren a margar-se.

1. Una emoció, fer estremir.

2. Esborronar, horripilar.

Ens esgarrifava de veure tantes víctimes. Esgarrifa de pensar els danys que se’n seguiran.

3. M’esgarrifo de pensar els danys que en provindran.

Tros de roba esquinçat, ple d’esquinços.

Llevar la pell que cobreix la clofolla (de l’ametlla). Esquitllarem les ametlles abans de posar-les a assecar.

1. Netejar amb terra o amb una altre substància absorbent.

2. Esterrossar (un terreny).

3. Terrejar.

Home privat de genitals externs per ablació o per automutilació.

1 1. Conjunt de coses de certa aparença però de poca importància.

1 2. Ostentació.

2 1. Conjunt de persones renoueres.

2 2. Xicalla.

1. Horror, por terrible.

Era un espectacle que feia feredat. Aquelles històries em feien esborronar de feredat.

2. Gran admiració barrejada d’espant.

Feia feredat la gentada que hi havia. Quina feredat, aquella gentada! Fa feredat de veure la quantitat de menjar que es malbarata cada dia.

1 1. Persona que practica la fetilleria.

1 2. Curandero de les tribus primitives.

2. Llepafils.

Caixa amb compartiments per a posar-hi ben aconduïts un cert nombre de flascons.

1. Mancança de llum o claror durant la nit, en un indret on no penetra la claror, on no hi ha llum.

2. ...

Que passa ràpidament.

El temps és fugisser. Il·lusions fugisseres.

Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l’ésser humà.

1. Banda de llana blanca que s’adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats, i era emblema d’inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal.

2 1. Cintes que pengen de la mitra.

2 2. Mitra.

3. Presumpció, vanitat.

Vestia i parlava amb ínfules de savi i de potentat.

Què són aquestes ínfules de gran senyora?

Emetre rajos de llum per reflexió.

L’anell de brillants llambrejava sobre la taula.

1. Tela de lli o de cànem.

2 1. Façana o paret d’un edifici.

2 2. Pany. Llenç de paret, de muralla.

1. Claraboia.

2. Insecte coleòpter, la femella del qual, desproveïda d’ales i semblant a un cuc, emet llum per alguns dels seus segments abdominals (Lampyris noctiluca).

3 1. Peix de diverses espècies de la família dels tríglids.

3 2. lluerna fosca Peix de la família dels tríglids, de 20 o 30 centímetres de llargada, amb el dors gris vermellós i el ventre blanc brut, amb la línia lateral formada per plaquetes òssies arrodonides i sense espina central (Aspitrigla obscura).

1 1. Taca, especialment en sentit figurat.

un comportament sense màcula.

1 2. Taca de tinta en un full imprès.

1 3. Lesió elemental de la pell caracteritzada per una taca vermellosa que desapareix momentàniament quan s’ha aplica una pressió.

2 1. Màcula acústica.

Petita prominència blanquinosa que es destaca en la superfície llisa de l’utricle i de sàcul.

2 2. Màcula lútia.

Regió central de la superfície.

Pansir.

1. Volta que es fa desviant-se del camí que va més dretament d’un punt a un altre.

Agafant aquest corriol, farem marrada.

2. Camí que fa volta, que no va dret d’un punt a altre.

1 1. Abatut perquè veu desbaratades les seves pretensions, humiliat el seu urc, castigat el seu atreviment, ha rebut un refús, una repulsa, una lliçó, etc.

Van quedar tots moixos.

1 2. per ext. Amb posat moix.

1 3. Fals, enganyador, que afecta ximplesa i candidesa pèrfidament.

2 1. Insuls, sense vivor ni gràcia.

2 2. Tou de tan madur, que està a punt de podrir-se. Una fruita moixa.

1. Que està en edat de casar-se, s’aplica especialment a les dones. Una noia núbil.

2. per ext. Edat núbil.

1. Situat on el sol toca poc o no gens durant el dia.

2. Ombrós.

1. En la industria tèxtil, enrotllar paral·lelament (una certa quantitat de fils) sobre un corró plegador.

2. Maquinar.

De diner.

Problemes pecuniaris. Han passat tot mena de maldecaps; sobretot pecuniaris. Mirar l’aspecte pecuniari d’un afer. Ésser condemnat a una pena pecuniària.

1. Relatiu o pertanyent a la regió francesa de Perche.

2 1. Cavall de tir, d’una de les races més antigues de França caracteritzada per la corpulència dels seus exemplars.

2 2. Un cavall perxeró. Una euga perxerona.

1 1. Monstre fabulós de la mitologia grega representat vomitant flames, que té el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de drac.

1 2. Figura heràldica que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de drac.

2. Creació imaginaria de l’esperit que es pren com una realitat.

3. Malvolença contra algú.

Li tinc quimera. Es tenen molta quimera.

Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies respiratòries baixes, hi produeix el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds.

La ranera de la mort. Tenir ranera.

1. Satisfer plenament la gana (d’algú).

No hi haurà prou menjar per a sadollar tota aquesta gentada.

2. Satisfer plenament el desig (d’algú).

Sadollar-nos d’aquestes veritats.

1. Governador d’una província en l’antiga Persia.

2 1. Persona hàbil per a enganyar els altres.

2 2. Persona despòtica, cruel o d’autoritarisme arbitrari.

1 1. Deixar anar d’un lligam, d’un vincle.

El gos anava solt pel parc. Córrer a regnes soltes.

1 2. Vosaltres resteu ací presoners nostres; ell pot tornar-se’n solt i quiti.

1 3. Separat d’un conjunt de coses, no formant part d’un conjunt.

Una notícia solta.

2 Xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que el vol pescar.

3 Expedit en l’execució d’una cosa.

Tenir la llengua, la paraula, solta.

1. Embarcació provençal cobertada, de dues rodes, d’aparell llatí, generalment d’un sol arbre vertical, amb un petit masteler, rem, etc., destinada a la pesca o al tràfic.

2. Carruatge de dues rodes, amb coberta i seients laterals.

Molèstia causada per la continuïtat o la repetició d’una cosa que no ens interessa.

1. Acció de traspassar. El traspàs d’un dret. El traspàs d’una botiga. Encara no han fet el traspàs.

2. Defunció.

Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d’envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l’aparició d’una eflorescència.

1 1. Esbargir-se alegrement.

Com xala la canalla, anant d’excursió!

1 2. Com te la xales, ara que tens vacances!

2. Perdre la raó, el seny.

Amb tantes desgràcies es va xalar, pobre home!

1. Persona que duu xanques.

2. Relatiu o pertanyent als xanquers.